Auca de Joan Coromines (1905-1997)
Un lingüista excepcional i un patriota com cal
Deu propostes per a treballar (en grup, si cal)
L'auca de Joan Coromines
- Documeneteu-vos i digueu qui són els personatges següents, que s’esmenten en l’auca: Pere Coromines, Celestina Vigneaux, Pompeu Fabra, Jacob Jud.
- Documenteu-vos sobre aquestes tres obres que s’hi esmenten: La vida austera, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Onomasticon Cataloniae. De què tracten? Qui n’és l’autor? A quin gènere pertanyen? De quan daten?
- En l'Auca de Joan Coromines fem referència als següents noms de topònims, col·lectius, corrents literaris i fets històrics (us posem entre parèntesis el rodolí on apareixen): Sant Pol de Mar (8), Val d’Aran (13), Cuyo (27), Xicago (30), Pineda de Mar (39), l’ IEC (21), llengua aranesa o gascó (14), Complot del Garraf (15), Guerra civil (24), repressió franquista contra la cultura catalana (37). En unes deu ratlles, com a molt, per a cada un d'aquests temes, demostreu que coneixeu de què van glossant-los breument.
- Definiu o bé esmenteu un sinònim per a cada un dels mots i frases fetes que hem extret de l'auca: bregar (1), pedagoga (3), tenaç (7), llenguatge sucós (9), caganiu (10), fer dues carreres de pet (12),esperonar (20), tocar el dos (32), recórrer cada topant (33), no sortir de la cleda (39), piràmide ardida (40).
- Feu una taula cronològica de la vida i obra de Joan Coromines posant en paral·lel els fets històrics i culturals més importants del seu temps.
- Consulteu l’ Onomasticon o el Diccionari complementari i copieu l’entrada (o bé només un fragment d’unes 20 ratlles) de tres a cinc mots, i feu-hi el vostre comentari personal.
- Redacteu un text (mínim 200 paraules) que justifiqui la importància de Joan Coromines.
- Cerqueu en un diccionari etimològic el significat dels vostres noms i cognoms.
- Cerqueu a l’Onomasticon l’etimologia del vostres topònims més propers: el del poble o ciutat on residiu, el del nom de la comarca, i el de tres o quatre pobles més.
- Esmenteu 3 paraules catalanes (manlleus) que provinguin del iberobasc, del llatí, del grec,del germànic, de l’occità, de l’àrab, del castellà, de l’italià, del francès i de l’anglès.
Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Àngel del Pozo · Edició: Departament d'Educació. Generalitat de Catalunya, 2006