Els dibuixos de l’auca de Maria Mercè Marçal
Els alumnes de batxillerat artístic de l’IES Pere Fontdevila de Gironella aquest curs s’han engrescat amb l’obra de Maria Mercè Marçal i, sota la batuta d’Anna Verdaguer i Marina Mujal, n’han elaborat 24 vinyetes de l’auca. Oi que se n’han sortit la mar de bé?
Auca de Lola Anglada
La Diputació de Barcelona ha organitzat una exposició sobre la vida i l’obra de Lola Anglada, en què hem col·laborat en la confecció d’una auca.
EN DEFENSA DE LES AUQUES
Aquí podeu llegir l’opinió d’Apel·les Mestres sobre les auques, un gènere ben nostre que no tothom sap valorar com cal.
Feu-hi un cop d’ull.
Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona > 1924: Vol.: 11 Núm.: 79-80. Abril a setembre de 1923. Mestres
Les auques de redolins
Senyors acadèmics:
Deixeu-me que comenci per confessar ingènuament que no és un treball erudit, digne d’una Acadèmia, lo que us ofereixo, sinó una franca i deslligada conversa, digna, potser, solament, d’un rotllo d’amics. Vaig a parlar, a la bona de Déu i sense preparació de cap mena, d’aquelles modestes, humils i popularíssimes fulles que, amb el nom d’auques de redolins, van fer les delícies de la nostra infantesa i que, de passada i com qui no fa res, tant van contribuir a la nostra cultura.
No sóc, certament, enemic de les innovacions, i, molt al revés, les accepto a mans besades. vinguin d’on vinguin, quan serveixen per millorar axis en lo útil com en lo agradable. Però em dol, i molt fondament, que es perdin perquè sí les coses. bones.
Ens les donem avui dia de molt catalans- tal vegada massa en certes coses- i, no obstant, és dolorós veure com insensiblement i per un esnobisme ridícul que faria riure si a voltes no fes plorar, afanyem a assimilar-nos tot lo que ve de fora casa, bo i dolent, vinga o no vinga a tomb, axis en el vestir com en el parlar, en el menjar i el beure, en el treballar i en eI jugar. I crec que no necessito citar exemples perquè a tots vosaltres se us n’acuden a dotzenes.
¿Per què hem deixat perdre la auca de redolins?, m’he preguntat mil vegades, amb dolença … I no trobo altra resposta sinó aquesta, per cert ben poc reconfortant: «Senzillament, perquè era nostra, i sols nostra.»
Tinc per cert i segur que el dia que de Londres, Berlín o Xicago ens vinguessin auques de redolins calcades de les nostres auques tradicionals, tots els editors de casa s’afanyarien a fer auques, i tothom s’afanyaria a comprar-les. Per què? Per això «Perquè vindrien d’allà, perquè allà seria moda fer auques de redolins.» Es trist confessar-ho, però es axis. I, no obstant, quant i quant devem. a les auques els, fills del segle dinou! En quant a mi, aprofito aquesta ocasió per a proclamar ben alt l’agraïment que sempre he professat i professo en mes velleses a aquelles fulles d’art somer, tan somer com vulgueu, però just l’art que calia per interessar i fer sentir i pensar a la mainada, com la cançó popular i la rondalla són just l’art adequat per interessar i fer sentir i pensar al poble.
[…]
Però voldria que d’ella en nasqués alguna cosa profitosa. I fóra que algú, amb més autoritat. coneixements i forces que jo, aixequés la veu en defensa de la auca de redolins, li cridés : «Alça’t Llàtzer!»; que tornés a la vida la bona, la sana, la simpàtica i amablement instructiva amiga de la meva infantesa, i que, no ho dubto, ho fóra també de i ‘actual i de la vinent mainada.
Seria una obra meritòria, tant més meritòria quant, de passada, donaria una estocada, si no mortal, molt greu, a tanta fulla insulsa, grollera i corruptora com avui dia va a les mans dels que han de ser els ciutadans de demà.
Apel·les Mestres
4 de juny de 1923
Auca de les caramelles dels Roser
Fa 425 anys que el poble de Sant Julià de Vilatorta (Osona) festeja la Pasqua cantant les caramelles, i una efemèride com a aquesta és per celebrar-la amb una auca com molt bé han fet. La lletra és d’Anton Carrera, fill de Sant Julià i un dels poetes actuals més preuats de la Plana de Vic, i els dibuixos de Desulé. L’ajuntament de la vila que l’ha patrocinada ens l’han feta arribar i amb molt de gust la lluïm des de la Paret de les auques. Enhorabona per la iniciativa.
Presentació d’una auca a Berga
Per festejar la diada de Sant Jordi, Òmnium Cultural del Berguedà organitza un concurs escolar sobre la història de Catalunya. Per aquest motiu hem col·laborat en la confecció de l’Auca de la Història de Catalunya del Monument de Berga, dibuixada per Xavier Gassó, que es regalarà als assistents a l’acte. Hi sereu benvinguts.
Auca d’Ovidi Montllor en PDF
Com que trobar un editor que ens pagui el dibuixant i l’edició és més difícil que trobar una agulla en un paller, aquí teniu l’AUCA D’OVIDI MONTLLOR amb il·lustracions “de pobre”, com pertoca en aquest cas (oi Ovidi?). I si algun col·lectiu, pel vostre compte, en voleu fer una tirada llarga en paper, si ens ho feu saber, us farem arribar el fitxer i fins i tot hi inclourem el vostre logo a dalt, a l’esquerra de la capçalera. Hi farà goig.
Vegeu què en diu la revista “Enderrock”
http://www.enderrock.cat/noticia/10193/auca/cantautor
Una mica de safareig, si és positiu, sempre va bé.
Revista «Vallespir» n. 11
La revista Vallespir que des del primer número de la darrera època publica una de les nostres auques a la contraportada, en el número 11, aquesta vegada ha tret una versió reduïda de l’Auca del Vallespir, que vam fer pensant en ells i en els seus destinataris. I és que com dia Verdaguer:
“De França o bé d’Espanya,/uns i altres som germans;/no el trenca una muntanya/l’amor dels catalans.”
Auca de la Presó dels Lledoners
Per iniciativa de Maria Mercè Bayerri i d’Anna Pérez , mestres del Centre de Formació d’Adults Carme Karr , amb l’aportació valuosa dels seus alumnes, vam confeccionar la lletra d’un auca i el dia de Sant Jordi la vam presentar en una festa literària i musical. D’això gairebé fa un any. Tempus fugit. Per deixar-ne constància ens ha semblat que valia la pena penjar-la a la nostra web. Oi que fa patxoca?
Auca de la Festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages
El diumenge dia 15 de febrer amb motiu de la confecció d’una auca sobre la Festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages vam tenir l’honor de poder remenar la paella. Aquí teniu els artistes de l’auca fent de les seves amb el permís del batlle. Per cert l’arròs era per sucar-hi pa.
I aquí teniu un altre exemple de la nostra col·laboració. No sols sabem remenar la paella, també sabem remenar auques. I que sigui per molts anys!
http://www.regio7.cat/bages/2013/11/01/auca-explica-historia-reliquies-forma/248592.html
Algunes auques en format pdf i jpg
Aquí teniu diverses auques en format pdf, que si us fan peça us les podeu descarregar. Totes són “auques de pobre”. És a dir, les hem engiponat amb imatges de fotografies, la majoria baixades d’Internet, després de cercar inútilment un mecenes públic o privat que ens volgués pagar la feina d’un bon dibuixant, i com que no hi ha diners (o això ens diuen)…
Aquest és el nostre país, ple de senyors esteves (Quan naixia l’Estevet/ no feia calor ni fred). Fem les grans commemoracions i no en tenim per poder comptar amb una auca de format clàssic.
Així que, per part nostra, sense cap ànim lucratiu, ens en sortim com bonament podem.
Per servir-vos: auques.cat
