El 18 de març passat va morir mossèn Ballarín.
Salvador Cardús escrivia:
Mossèn Ballarín sempre va mantenir un ferm compromís públic des dels seus retirs gairebé eremítics a Queralt, o a Gósol, convertits en llocs de pelegrinatge. I tot això, sense fer fàstics dels mitjans de comunicació, a l’Avui o a la ràdio i la televisió. I quan dic compromís, amb la mateixa Església o amb els amics, vull dir mantenint-lo a les verdes i a les madures, sense por, sense reserva, imprudentment, si calia.
Suposo que aviat algú ens en farà una bona biografia. I un estudi crític de la seva obra literària. I potser una anàlisi de les seves aportacions a la llengua. I li hauríem de fer un gran acte d’homenatge, multitudinari, però en algun dels seus racons més reservats. I, de tot plegat, sobretot n’haurem de remarcar l’esperit lliure que sempre va ser. Qui ho diu que no es pot ser capellà fidel a l’Església i al país, i alhora ser un esperit lliure? I si, precisament, va poder ser un esperit tan lliure perquè era un capellà fidel a l’Església, al país i als seus amics? I si el que el va fer tan estimat pel poble és que el reconeixíem lliure en un país amb tanta tirada a tota mena de submissions?
“Suposo que aviat algú en farà una biografia”– diu Cardús.I per què no una auca? Em vaig dir jo? Aquí la teniu.
AUCA BALLARIN PDF
