Les cançons d’Esquirols i les auques m’han portat molt lluny i m’han apropat a molta gent, en aquest cas ben tendre. El contacte amb gent que podrien ser  no els meus fills sinó els meus néts, em rejoveneix, i és que com deia no recordo qui “la joventut no és una edat sinó l’amor apassionat pel bé i el menyspreu olímpic pel mal”.

EL JOAN VILAMALA A LA CLASSE

 

 

NADALA 2016

Si en veure un pessebre et sents un infant
corprès per la història, la llum i els colors,
no et quedis estàtic; mira al teu voltant,
fes pinya amb els altres com fan els pastors.

Si enmig de la fosca l’estrella et convida
no creguis qui et digui que és pura il·lusió;
enfonsa la rella, entoma la vida,
i amb fe i esperança vetlla la llavor.

Si et diuen que Crist nasqué en una cova
perquè no tenien un lloc a l’hostal,
no en facis escarni, en tens una prova
amb la gent que emigra. És això Nadal.

Joan Vilamala

En la nostra galeria d’auques de cantautors aquestes tres no hi podien faltar. Fins avui comptem amb les de Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Jaume Arnella, Xesco Boix, Josep M. Espinàs, Els setze Jutges, Raimon, Llach, La Trinca i Esquirols  La cosa seguirà. De mica en mica s’omple la pica.

 

 

 

Dissabte dia 3 de setembre a Organyà, a l’Espai  Museu,  vam fer la presentació de Auca de les Homilies d’Organyà promoguda pels Amics de les Homilies i patrocinada per l’Ajuntament de la vila. Els dibuixos són obra de l’artista local, la pintora Àngels Carbonell. Confiem que aquest nou material sigui útil per divulgar un dels textos més antics de les lletres catalanes i el primer amb valor literari.

En el món de la Nova Cançó els Setze Jutges van ser la punta de llança col·lectiva que va fer la cançó imparable en un temps difícil. Som on som perquè venim d’on venim, i les coses no s’han fet soles. Bo és saber-ho,  i si una auca com aquesta ajuda a divulgar-ho ens donem per ben pagats.

Que en Raimon és un cantautor de pedra picada ho ha més que demostrat. Amb més de 50 anys de carrera a l’esquena segueix sorprenent-nos amb el seu “crit que no el mou l’ocell ni la flor, sinó les esperances d’un país que ja anem fent.” Una personalitat així no podia faltar a la nostra galeria.

En Roviretes va ser un folguerolenc sempre disposat a col·laborar en les iniciatives de caire popular i festiu. Tocava el flabiol que havia après de son pare, però els anys 60 les noves tecnologies ofegaven el seu so. Tant que va estar a punt de desaparèixer. Sortosament de la mà del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona va aconseguir un cert reconeixement més que merescut, com també té més que merescuda aquesta auca que li hem fet  en Carolino i en Joan de can Cinto.

“Renovar-se o morir”. Això diuen. No us estranyi doncs que la Paret de les auques tingui un nou format, més pròxim i més actual. Tot això és mèrit del nostre webmestre, en Jordi Fons, un dels pares de la criatura. I sabíeu que la criatura aviat farà 20 anys?! Tempus fugit irreparabile.

Gràcies a l’interès de dues actives professores de l’IES  PERE FONTDEVILA  de GIRONELLA, per segona vegada,   (el curs passat van dibuixar la de Maria Mercè Marçal) us presentem el fruit del treball dels seus alumnes del Batxillerat Artístic. A partir de la lletra de l’auca s’han endinsat en l’obra de J.V. Foix i n’han il·lustrat la lletra de l’auca.

A finals d’aquest curs 2015-2016,  tots els assistents a l’acte de lliurament dels Premis Baldiri Raixach van ser obsequiats amb aquesta auca que després d’uns anys d’haver fet la lletra, ara readaptada, ha sortit publicada amb uns preciosos dibuixos de Joan Turu. A tots els que ho heu fet possible, Moltes mercès. Visca l’art popular!