Lluís Llach i Trinca i Esquirols, tres auques més de la Cançó
En la nostra galeria d’auques de cantautors aquestes tres no hi podien faltar. Fins avui comptem amb les de Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Jaume Arnella, Xesco Boix, Josep M. Espinàs, Els setze Jutges, Raimon, Llach, La Trinca i Esquirols La cosa seguirà. De mica en mica s’omple la pica.
Presentació Auca de les Homilies d’Organyà
Dissabte dia 3 de setembre a Organyà, a l’Espai Museu, vam fer la presentació de Auca de les Homilies d’Organyà promoguda pels Amics de les Homilies i patrocinada per l’Ajuntament de la vila. Els dibuixos són obra de l’artista local, la pintora Àngels Carbonell. Confiem que aquest nou material sigui útil per divulgar un dels textos més antics de les lletres catalanes i el primer amb valor literari.
Auca dels 16 Jutges
En el món de la Nova Cançó els Setze Jutges van ser la punta de llança col·lectiva que va fer la cançó imparable en un temps difícil. Som on som perquè venim d’on venim, i les coses no s’han fet soles. Bo és saber-ho, i si una auca com aquesta ajuda a divulgar-ho ens donem per ben pagats.
Auca d’en Raimon
Que en Raimon és un cantautor de pedra picada ho ha més que demostrat. Amb més de 50 anys de carrera a l’esquena segueix sorprenent-nos amb el seu “crit que no el mou l’ocell ni la flor, sinó les esperances d’un país que ja anem fent.” Una personalitat així no podia faltar a la nostra galeria.
Auca d’en Roviretes
En Roviretes va ser un folguerolenc sempre disposat a col·laborar en les iniciatives de caire popular i festiu. Tocava el flabiol que havia après de son pare, però els anys 60 les noves tecnologies ofegaven el seu so. Tant que va estar a punt de desaparèixer. Sortosament de la mà del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona va aconseguir un cert reconeixement més que merescut, com també té més que merescuda aquesta auca que li hem fet en Carolino i en Joan de can Cinto.
Canvi de format
“Renovar-se o morir”. Això diuen. No us estranyi doncs que la Paret de les auques tingui un nou format, més pròxim i més actual. Tot això és mèrit del nostre webmestre, en Jordi Fons, un dels pares de la criatura. I sabíeu que la criatura aviat farà 20 anys?! Tempus fugit irreparabile.
Auca de J.V. Foix
Gràcies a l’interès de dues actives professores de l’IES PERE FONTDEVILA de GIRONELLA, per segona vegada, (el curs passat van dibuixar la de Maria Mercè Marçal) us presentem el fruit del treball dels seus alumnes del Batxillerat Artístic. A partir de la lletra de l’auca s’han endinsat en l’obra de J.V. Foix i n’han il·lustrat la lletra de l’auca.
Auca del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí
A finals d’aquest curs 2015-2016, tots els assistents a l’acte de lliurament dels Premis Baldiri Raixach van ser obsequiats amb aquesta auca que després d’uns anys d’haver fet la lletra, ara readaptada, ha sortit publicada amb uns preciosos dibuixos de Joan Turu. A tots els que ho heu fet possible, Moltes mercès. Visca l’art popular!
Auca de mossèn Ballarín
El 18 de març passat va morir mossèn Ballarín.
Salvador Cardús escrivia:
Mossèn Ballarín sempre va mantenir un ferm compromís públic des dels seus retirs gairebé eremítics a Queralt, o a Gósol, convertits en llocs de pelegrinatge. I tot això, sense fer fàstics dels mitjans de comunicació, a l’Avui o a la ràdio i la televisió. I quan dic compromís, amb la mateixa Església o amb els amics, vull dir mantenint-lo a les verdes i a les madures, sense por, sense reserva, imprudentment, si calia.
Suposo que aviat algú ens en farà una bona biografia. I un estudi crític de la seva obra literària. I potser una anàlisi de les seves aportacions a la llengua. I li hauríem de fer un gran acte d’homenatge, multitudinari, però en algun dels seus racons més reservats. I, de tot plegat, sobretot n’haurem de remarcar l’esperit lliure que sempre va ser. Qui ho diu que no es pot ser capellà fidel a l’Església i al país, i alhora ser un esperit lliure? I si, precisament, va poder ser un esperit tan lliure perquè era un capellà fidel a l’Església, al país i als seus amics? I si el que el va fer tan estimat pel poble és que el reconeixíem lliure en un país amb tanta tirada a tota mena de submissions?
“Suposo que aviat algú en farà una biografia”– diu Cardús.I per què no una auca? Em vaig dir jo? Aquí la teniu.
AUCA BALLARIN PDF
