Auques difícils d’editar
Clar i català. Editar una auca com cal, en paper i amb dibuixos atractius, no és tan fàcil com sembla. I per més grans efemèrides que hi hagi, sovint després d’haver ofert la lletra d’una auca als agents culturals dels ajuntaments i col·lectius diversos (estalvio noms), l’edició d’una auca no arriba a bon port. Ens en quedem amb les ganes. Tot val calés, i el cert és que el preu hora d’un paleta o un mecànic no el discuteix ningú, però no passa el mateix amb el preu del treball artístic d’un dibuixant. D’aquí plora la criatura. Aleshores com a solució provisional il·lustrem la lletra amb imatges baixades de la xarxa. Més val això que res. Qui fa el que pot no està obligat a més. En són un exemple, entre altres, l’auca de Prudenci Bertrana, Prat de la Riba , Josep M. Planes, Ramon Muntaner, Víctor Balaguer… que de moment, si mai arribem a publicar-les, poden servir com a font d’inspiració del dibuixant.
Auca d’Emili Teixidor
Dilluns passat motiu d’aquest homenatge, l’Ajuntament de Roda de Ter va regalar l’Auca d’Emili Teixidor als assistents. Un bon record de la jornada.
Auca Teresa Clota. Homenatge a la nostra Teresa
L’ADAC (Ateneu D’Acció Cultural) de Girona, en l’acte del XXXI è lliurament de Premis a la Normalització Lingüística i Cultural, va homenatjar Teresa Clota i, com a record de l’acte li va ser lliurada una auca, a partir de la qual una dona ferma com ella entra a la nostra galeria de la Paret de les auques. Per molts anys,Teresa!
Auca de la Flama del Canigó (versió reduïda)
Per si us fa peça… Tot ajuda a fer ambient. La versió completa la trobareu a la Paret.
L’auca del Foc de Camp
A finals de 1967, al meu poble natal, vàrem fer els pastorets de Folgueroles o “La lluita eterna”, del mestre Ernest Morató. A partir d’aquí el març de 1968 sota el “paraigua” d’Amics de Verdaguer, els joves del poble ens vam associar amb el nom de Joventut Verdaguer, vam fer un munt d’excursions pel territori i ens vàrem implicar en tots els saraus culturals de la vila, com ara caramelles, teatre, conferències i en la festa de Verdaguer que es ve celebrant des de 1952, en què vam recuperar el ball de Muntanya. Aquesta auca, que és la primera auca que vaig fer, en dona testimoni. Els dibuixos són de Josep Casadevall, en Carolino, corrandista famós, que aleshores s’iniciava en el cant improvisat. I d’això aviat en farà 50 anys! «Tempus fugit, scripta manent.»
Caramelles 1971
GOIGS DE SANT JORDI 2017 i AUCA DE JAUME ARNELLA
GOIGS DE SANT JORDI 2017
Sant Jordi, mateu l’aranya
i feu que aviat, si us plau,
puguem dir al vell drac d’Espanya,
amb el vot, “adeu-siau”.
1. Vós, que sou valent i noble
i sou tot un cavaller,
escolteu el prec del poble
que el setembre, si convé,
un cop més farà campanya
muntant un altre sarau.
Sant Jordi, mateu l’aranya…
2. L’aranya del centralisme
amb el seu posat garneu
fa mal al catalanisme,
ofega la nostra veu.
Fa tres segles que ens escanya
i que ens vol un poble esclau.
Sant Jordi, mateu l’aranya…
3. No ens deixen dir-hi la nostra,
i segons l’Alt Tribunal
per més que haguem tocat sostre
un referèndum no hi val.
Si l’han fet a Gran Bretanya,
per què no a la Pell de Brau?
Sant Jordi, mateu l’aranya…
4. Per haver posat les urnes,
unes urnes de cartró,
mitja Espanya treu espurnes
com en temps del dictador.
Si el vot nostre els engavanya
mai no podrem viure en pau.
Sant Jordi, mateu l’aranya…
5. Tal com vós feu amb la llança,
contra els més busca-raons
en Puigdemont prou que llança
sàvies argumentacions,
però en Racoi té migranya
i com mai es fa el babau.
Sant Jordi, mateu l’aranya…
6. Feu que tos anem a l’una,
pas a pas i amb el cap dret,
i que tinguem la fortuna
que ningú marqui paquet
per més que ens tirin la canya
i ens prometin un cel blau.
Sant Jordi, mateu l’aranya…
7. Amb despit i menyspreança
els ministres i el govern
ens neguen tota esperança
com si entréssim a l’Infern.
Som un cas ben bé de plànyer
mentre no es resolgui el frau.
Sant Jordi, mateu l’aranya…
Un record d’una visita
Les cançons d’Esquirols i les auques m’han portat molt lluny i m’han apropat a molta gent, en aquest cas ben tendre. El contacte amb gent que podrien ser no els meus fills sinó els meus néts, em rejoveneix, i és que com deia no recordo qui “la joventut no és una edat sinó l’amor apassionat pel bé i el menyspreu olímpic pel mal”.
Nadala 2016
NADALA 2016
Si en veure un pessebre et sents un infant
corprès per la història, la llum i els colors,
no et quedis estàtic; mira al teu voltant,
fes pinya amb els altres com fan els pastors.
Si enmig de la fosca l’estrella et convida
no creguis qui et digui que és pura il·lusió;
enfonsa la rella, entoma la vida,
i amb fe i esperança vetlla la llavor.
Si et diuen que Crist nasqué en una cova
perquè no tenien un lloc a l’hostal,
no en facis escarni, en tens una prova
amb la gent que emigra. És això Nadal.
Joan Vilamala
Lluís Llach i Trinca i Esquirols, tres auques més de la Cançó
En la nostra galeria d’auques de cantautors aquestes tres no hi podien faltar. Fins avui comptem amb les de Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Jaume Arnella, Xesco Boix, Josep M. Espinàs, Els setze Jutges, Raimon, Llach, La Trinca i Esquirols La cosa seguirà. De mica en mica s’omple la pica.
