Auca de la Renaixença

Suggeriments de treball

1. Feu un inventari de tots els personatges que surten a l'Auca de la Renaixença, documenteu-vos i elaboreu una breu fitxa de presentació de cadascun.


2. Feu el mateix amb els noms de col.lectius, entitats o fets històrics que s'hi referencien. Són els següents: Decadència literària, (literats) Regim Absolut, Carlistes i Liberals, Romanticisme, El Vapor, El Brusi, Jocs Florals, Saló de Cent, Restauració dels Jocs als Països Catalans, Premis dels Jocs i (mestre en Gai Saber), Proletariat(món obrer), Revolució de setembre de 1868 (anys de rebombori), Restauració borbònica, Primer Congrés Catalanista, Memorial de Greuges, Regionalisme (en relació a Torres i Bages), Exposició Universal, Bases de Manresa.


3. Documenteu-vos i elaboreu una antologia d'un mínim de deu textos (o fragments) històrics i literaris, que s'ajustin al contingut de l'auca i presenteu-los en un breu comentari.


4. Busqueu un sinònim, (no cal que rimi), per a cada una de les paraules i frases fetes que hem extret de l'auca i demostreu que heu entès bé el rodolí.

     
   - Nostra llengua no  va  enlloc  (2),  
   - no s'ho havien empassat (3), 
   - terrer(4), 
   - Ara sí fem tu-ru-rut (7) 
   - Nous aires van entrant (8) 
   - trabuc (9), 
   - qui podria fer-se el sord? (21),
   - fita (23),
   - on no facin la viu-viu (25),
   - rebombori (28),
   - esplet (31), 
   - no en fa befa amb tanta  barra (35),  
   - El teatre  marxa sol (36), 
   - que  no volen ser orelluts (38), 
   - treballa amb vista (40)  
   - palès (4l), 
   - També aporta el seu pessic (43),
   - xera (46). 



5. A partir d'aquesta quarteta de Marià Aguiló:

   	Cap nació pot dir-se pobra
   	si per les lletres reneix,
   	Poble que sa llengua cobra
   	se recobra a si mateix

   redacteu un text d'una pàgina, com a mínim, sobre La Renaixença amb el màxim de profunditat.



6. Distribuïu-vos els rodolins de l'auca i dibuixeu-ne les vinyetes. Si ho creieu oportú, busqueu il.lustracions adients en la bibliografia que consulteu, fotocopieu-les i combineu les dues tècniques. I si us hi atreviu inventeu la vostra auca de la Renaixença.


7. SOPA DE LLETRES
   Cerqueu en aquesta sopa de lletres onze cognoms d'homes relacionats amb la RENAIXENÇA, i bon profit!

                     O  B  M  A  T  E  U 
                     C  A  I  R  O  T  A
                     O  L  L  E  R  S  B
                     L  A  A  L  R  N  I
                     L  G  B  O  A  I  R
                     E  U  R  S  S  P  A 
                     L  E  I  L  O  I  P
                     L  R  Z  T  A  M  A
   

   
   



8. Llegiu-vos el text, identifiqueu el rodoli adient i col.loqueu-lo com a titular. Després responeu les preguntes i feu-ne un comenatri de text.

   "Tot allò que la restauració dels Jocs Florals tenia de risc --d'aventura-- havia estat superat i en unes proporcions que ni els més enderiats dels restauradors no haurien arribat mai a imaginar . L'èxit havia estat franc, rodó, absolut. La "moixiganga anacrònica" havia estat entusiàsticament acceptada, i, no la majoria, sinó la totalitat del públic s'havia sentit commòs --i sorprès-- del gran paper que feia la llengua materna, la llengua catalana, en el marc daurat d'una solemnitat acadèmica. Aquest darrer aspecte, el més delicat, el més arriscat de la restauració, és el que més havia fet patir els homes dels Jocs Florals mentre es dirigien al Saló de Cent, i àdhuc mentre Milà s'aixecava per anar a llegir el seu discurs. En aquell exacte moment, tot l'avenir de la llengua catalana estava penjat d'un fil. Contra tots els vaticinis, contra tots els temors, la llengua catalana triomfà .I aquest triomf devia semblar tan insòlit, tan extraordinari, que, a la sortida de la festa , Milà i Fontanals feia observar a Bofarull que "s'havia parlat tres hores en català i ningú no havia rigut". Crec que seria molt difícil de trobar una altra frase que condensés millor tot el que aquella tarda del primer diumenge de maig de l859 s'estava jugant a l'històric Saló de Cent de la ciutat de Barcelona."

   LA RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS Josep Miracle

   Qüestionari

   • a) Comenteu en què consistia la Festa dels Jocs Florals: Qui els promovia, des de quan se celebren, perquè es parla de "restauració" i no pas de fundació, qui els presidia, quins guardons es donaven, etc
   
   
   • b) Qui van ser els mantenidors dels Jocs de 1859, a més de Milà i Fontanals, i Bofarull?
   
   
   • c) En el discurs d'inauguració, Milà i Fontanals digué:" Amb un entusiasme barrejat de tristesa li donam aquí a aquesta llengua una festa, li dedicam un filial record, li guardam almenys un refugi..." Creieu que els Jocs van ser només això "un refugi" o van ser molt més? Expliqueu-vos.
   
   
   • d) En els Jocs, però, no tot va ser qualitat. Comenteu-ne les limitacions i esmenteu-ne els principals detractors contemporanis del s. XIX.
   
   
   • e) Com us expliqueu el medievalisme ambiental de la festa que alguns qualificaven de "moixiganga anacrònica"?
   
   
   • f) Conclusió. Elaboreu una síntesi que destaqui la importància dels Jocs com a factor que torna la dignitat perduda a la llengua catalana.