Auca Diapositivies Text PDF text

Auca de la Història de Catalunya

Que ens recorda d'on venim i ens proposa de fer el cim

1. Comencem fent un cop d'ull<br />
a l'avenc de l'Aragó,<br />
on l'home de Talteüll<br />
sols sucava pa amb l'olor.

2. No és fins al Neolític<br />
que aprenem a moldre el blat, <br />
i que amb posat troglodític<br />
el pastor guarda el ramat.

3. Els fenicis amb les veles<br />
arriben al litoral<br />
i com els grecs, per fer peles,<br />
van de dret al mercadal.

4. Per frenar els cartaginesos<br />
els romans vénen aquí;<br />
els rebem hostils i ofesos,<br />
i acabem parlant llatí.

5. Arriben de Septimània,<br />
decidits els visigots, <br />
i es fan els amos d'Hispània<br />
amb espases i garrots.

6. A partir del segle VIII<br />
els àrabs guerrers, armats,<br />
i sense cap salconduit,<br />
pel sud vénen desbocats.

7. Els francs, els posen a ratlla<br />
i a Poitiers els fan girar,<br />
i, perquè els guardem l'espatlla, <br />
ens donen un cop de mà.

8. Segons diu una llegenda, <br />
el comte Jofre el Pilós<br />
rebé dintre d'una tenda <br />
nostre emblema gloriós.

9. D'ell prové l'antic llinatge<br />
del casal de Barcelona,<br />
que al rei franc ret vassallatge<br />
fins que aquest ens abandona.

10. Per això Borrell II<br />
l'antic pacte no renova<br />
i respon a tal afront:<br />
“Au, bon vent i barca nova!”

11. L'Aragó té Peronella<br />
per merèixer per muller.<br />
«¿Vols ser la meva costella <br />
--li diu-- Ramon Berenguer?»

12. A Muret, per la croada,<br />
el rei Pere cau vençut.<br />
Occitània és ocupada<br />
i un bell somni s'ha perdut.

13. Per sortir de l'atzucac,<br />
Jaume, el rei Conqueridor,<br />
un rei-comte que és un crac,<br />
pren les regnes i el timó.

14. Duu un dragó damunt la testa<br />
perquè faci més presència<br />
i arriba amb la Reconquesta <br />
fins a Mallorca i València.

15. Els almogàvers ardits<br />
guiats per Roger de Flor<br />
guerregen dies i nits<br />
i a Grècia sembren la por.

16. Va ser a Casp que el papa Luna<br />
i el frare Vicent Ferrer<br />
defensaren a la una<br />
un monarca foraster.

17. A la llarga això ens duria,<br />
seguint l'interès reial,<br />
a compartir monarquia<br />
amb Castella i Portugal.

18. En morir el bon rei Ferran,<br />
el seu nét pren la corona:<br />
Carles I, fill de Gant, <br />
que fa corts a Barcelona.

19. L'Olivares, comte i duc,<br />
va i enreda Felip IV<br />
perquè ens tregui més el suc<br />
i provoca un cas d'infart.

20. Que ens portarà a fer la guerra.<br />
Per defensar els catalans:<br />
Segadors, «Visca la terra!<br />
Morin els mals governants!»

21. Catalunya és mutilada<br />
pel Tractat dels Pirineus. <br />
Els "angelets" l'han armada<br />
però França els para els peus.

22. Quan Carles II la dinya<br />
mig Europa esclata en guerra <br />
i ens disposem a fer pinya<br />
al costat de l'Anglaterra.

23. Que ens deixa sols en la lluita<br />
quan toca el dos l'Arxiduc.<br />
Com se'ns ha girat la truita.<br />
Som un cas ben malastruc!

24. «Por derecho de conquista»<br />
ens imposen els Borbons<br />
i el monarca imperialista<br />
ens pren les constitucions.

25. Així neix la nova Espanya,<br />
que en un decret deixa clar<br />
que qui mana és el que guanya<br />
i qui perd ha de callar.

26. Callarem per sobreviure,<br />
però per mica que puguem,<br />
per tornar a ser un poble lliure<br />
nostra veu aixecarem.

27. Com ho fem contra els francesos<br />
en temps de Napoleó, <br />
contra qui ens alcem encesos<br />
amb les armes i un tambor.

28. A Cadis, l'Estat burgès<br />
la Constitució proclama,<br />
que no acaba de fer el pes.<br />
No es camina amb una cama!

29. Tot i ser del puny estret,<br />
a pagès, donem la mà<br />
al carlisme que promet<br />
que els furs ens respectarà.

30. Ni quan cau la Monarquia<br />
venç l'Espanya federal.<br />
Restauren la dinastia<br />
i tot va seguint igual.

31. Com qui reneix de la cendra,<br />
els literats en estol<br />
la llengua no es deixen prendre.<br />
Catalunya aixeca el vol.

32. Amb les Bases de Manresa,<br />
comencem a deixar clar<br />
que si Espanya vol l'entesa<br />
ens haurà de respectar.

33. I emprenem la temptativa<br />
de recobrar la nació,<br />
amb Enric Prat de la Riba,<br />
nostre «seny ordenador».

34. Pompeu Fabra dignifica<br />
la gramàtica com cal<br />
i escrivim de mica en mica,<br />
en la llengua habitual.

35. Catalunya es recupera,<br />
va guanyant envergadura,<br />
ni que en Primo de Rivera<br />
ens imposi dictadura.

36. Després cau la Monarquia,<br />
que mai no ens ha protegit,<br />
i un futur nou s'anuncia<br />
tant aquí com a Madrid.

37. Macià surt al balcó<br />
i en un discurs abrandat<br />
proclama amb força i braó <br />
que els catalans som Estat.

38. La República fa un gest<br />
i l'Estatut ens aprova.<br />
Ens el tornen més modest,<br />
i just superem la prova.

39. Vivim un primer episodi<br />
de progrés i llibertat.<br />
Mes ai! La revenja i l'odi<br />
faran foc de tot plegat.

40. Amb un cop d'estat comença<br />
un conflicte armat, cruel.<br />
La República es defensa, <br />
però cau de soca-rel.

41. Una riuada de gent<br />
pren el camí de l'exili<br />
i fins al Nou Continent<br />
hi ha qui cerca domicili.

42. Descalç, al peu d'una rampa,<br />
executen en Companys.<br />
El feixisme arreu acampa<br />
i governa quaranta anys.

43. Quaranta anys de plutocràcia,<br />
centralisme i repressió, <br />
que combatem amb audàcia<br />
i cantant el “Diguem no!”

44. Just ens salvem del naufragi<br />
quan en Franco mor al llit,<br />
després que sense sufragi, <br />
ell nomeni el Rei a dit.

45. El president Tarradellas<br />
aquí torna convençut <br />
i ens diu tot fent tombarelles:<br />
«Jo, també el vull l'Estatut!»

46. L'Estatut d'Autonomia<br />
que Madrid retallarà.<br />
L'Estatut que avui en dia<br />
ja no ens fa ni fu ni fa.

47. Ja no ens alimenten molles,<br />
que ara volem tot el pa<br />
i busquem les pessigolles<br />
a qui no ens el vol tornar.

48. I hem après que l'autoestima<br />
no necessita permís<br />
de ningú, i això ens anima<br />
a voler un poble feliç.

Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Jaume Gubianas · Edició: Bufet Matamala, advocats i Casal d'Europa del Berguedà, 2007