Auca Diapositivies Text PDF text

Auca de Sant Jordi

1. Abans de ser una llegenda
de les més belles que hi ha,
sant Jordi va obrir una senda
en l'horitzó cristià.
2. A Capadòcia nascut,
treballava de pagès
i s'allistà convençut
a l'exèrcit, com si res.
3. No coneixia el perdó.
Deia: «Qui la fa la paga,
i qui vulgui comprensió,
que s'arremangui amb la daga!».
4. Però un dia un seu company
que coneixia bé el Crist
li va dir: «Ets un capsigrany!»
i quedà confús i trist.
5. Va canviar de criteri
i va posar en qüestió
l'obediència a l'Imperi
i el culte a l'emperador.
6. I aquell tribú curt de vista,
fatxenda i busca-raons,
va tornar-se pacifista
i un home de conviccions.
7. Fins que Dioclecià,
que l'any 303 manava,
el va fer decapitar
amb tota la mala bava.
8. Per ser un màrtir de primera,
conseqüent fins a morir,
l'església grega el venera
des del temps de Constantí.
9. No és fins a l'Edat Mitjana
que sant Jordi passa a ser
per l'Europa cristiana
un model de cavaller.
10. Un heroi d'una llegenda,
que lluità com un cosac,
contra una bèstia tremenda
i terrible que era un drac.
11. Un drac que a Líbia, a Silene,
a Turquia o a Montblanc,
sovint saltava a l'arena
tot assedegat de sang.
12. I que només es calmava
si li donaven un xai.
Llavors no deia ni fava
i rotava tip com mai.
13. Però en aquest món tot s'acaba
i s'acabaren els bens,
i ara el drac s'enfurismava
si no li donaven nens.
14. Nens i nenes, o gent tendra
que triaven a la sort
fins que van haver de prendre
i dur la princesa a mort.
15. Cleodolinda, que així es deia
i era com un pom de flors,
va entomar aquella epopeia
entre llàgrimes i plors.
16. I quan ja sense esperança
anava a lliurar-se al drac
sant Jordi sortí amb la llança
i resolgué l'atzucac:
17. -- Princeseta, no t'immutis,
deixa'm l'animal a mi!--.
I abans que el drac no fes mutis
amb la llança el va ferir.
18. Si després de la tempesta
brilla l'arc de sant Martí,
de la sang d'aquesta gesta
una rosa en va florir.
19. Sant Jordi, galant de mena,
la va collir amb un petó,
va regalar-la a la nena
i va tocar el pirandó.
20. No és estrany que com infants
sentim tanta admiració
per qui dels problemes grans
sap trobar la solució.
21. De sant Jordi, cavaller,
n'hem fet el nostre advocat
i per l'abril, rialler,
sempre ve al nostre costat.
22. El trobem en l'escultura
del Pati dels Tarongers,
en les arts i en la cultura
que destil·len els carrers.
23. L'endevinem en l'espiga
i en la flaire de la rosa,
en el petó de l'amiga,
de la mare i de l'esposa.
24. I el sentim en la tenora,
quan ballem dant-nos les mans,
i en la parla encantadora
dels Països Catalans.
Text: Joan Vilamala ·  2007