1707-2007, el futur és nostre

1. Mil set-cents set fou un any
de dolor i negació;
per als Furs mal averany,
la Guerra de Successió.

2. Enemics molt oposats,
els botiflers i el maulets
prenen partit entre els plets
de dos reis interessats.

3. D'una banda Carles d'Àustria,
davant, Felip de Borbó.
Uns defensaran la pàtria,
els altres el seu sarró

4. Maulets criden “Llibertat”
i amb els Àustria fan costat.
Botiflers i castellans
al francès reten les mans.

5. Tots els botiflers submisos
al poder més absolut,
accepten els compromisos
on el Borbó els ha volgut.

6. Una molt cruenta guerra
deixa mort i desconsol.
Per disputar-se la terra
van amarant-la de dol.

7. Felip, amb el seu deler,
fa decantar la balança
xafant, a més no poder,
els de Carles, per Almansa.

8. Vençuda ja la qüestió
per la violenta guerra,
comença la repressió
i l'espoli de la terra.

9. Ja no hi ha contemplacions,
el guanyador no s'encanta,
desfà les constitucions
pel Decret de Nova Planta.

10. Xàtiva cau resistint,
socarrada totalment.
Recorda encara la gent
el dolor, com per instint.

11. Del mal d'Almansa patim
tres-cents anys després dels fets
i eixe mal fa que sentim
un país, un poble, uns drets.

12. El dos mil set és present
i amb tota la llum al rostre,
palesem un sentiment:
que tot el futur és nostre

Text: Francesc Xavier Gomis · Il·lustracions: Quim Bou · Edició: Escola Valenciana Federació d'Associacions per la Llengua, 2007