“Si jo fos rei, prou vindria aquesta nit a deixar-te a la finestra un xic de salut; mes no ho so…” Carta de Verdaguer a Collell, 5 de gener de1895.
Si fos rei, prou vindria a deixar-te aquesta nit
alguna llepolia, bombons o algun confit.
Si m’haguessis sentit i la porta s’obria,
amb quin goig et diria com m’he rejovenit
en veure a l’Establia els ulls d’un nen petit
mirant-me fit a fit!
Mes no -ves qui ho diria- no ho sóc, i he decidit
que ja ha arribat el dia de deixar lluny el llit.
Ara jo he pres partit i amb el poble faig via
seguint l’estel que ens guia pels camins de la nit,
tal com un rei faria, si cal fins al zenit.
M’acceptes el convit?
Dibuix de Valentí Gubianas