Com que la carta, encara que sigui personal, traspua la senzillesa i bonhomia d’un “HOMENOT” que fa i ha fet molts lectors en català, i com agraïment per part meva, publico el correu que em va fer arribar Joaquim Carbó així que va saber que li havia dedicat una auca que s’ha ben guanyat.
Benvolgut Joan Vilamala,
La meva bona amiga Carola Duran m’ha fet arribar l’Auca que has tingut la delicadesa, precisió i sentit de l’oportunitat de dedicar-me quan estic a punt de complir els meus “primers” noranta anys… Moltes, moltíssimes gràcies! Entre moltes més coses, ha estat una sorpresa inesperada, divertida i emotiva. Et puc assegurar que he quedat molt sorprès i agraït quan l’he llegit i aplaudit.
És clar que noranta anys no es compleixen gaire sovint. Molts no hi arriben. Ara mateix, quan intento recuperar el record o el contacte amb amics, veïns i persones de la infantesa i adolescència, trobo un buit molt fort. La majoria han desaparegut. Sóc un supervivent en molts ambients. Dels últims que quedem de quan vaig començar a treballar a La Caixa, ara fa setanta-tres anys. Dels primers col·laboradors de Cavall Fort només quedem l’Albert Jané, que és un parell d’anys més vell, Josep Vallverdú i jo. La llista dels desapareguts faria plorar. Entre ells, la meva inoblidable amiga Maria Novell, a qui has tingut també l’encert de fer aparèixer a l’auca, i que va tenir un paper molt important a l’hora d’estimular la meva dedicació a la lectura.
Si em facilites una adreça física, el mes que ve et faré arribar algun dels llibrots que estic a punt de publicar a Pagès, editors, de Lleida, i a Comanegra, de Barcelona. Encara no els he vist, però em consta que s’estan imprimint. Serà l’única manera d’aportar-te alguna novetat perquè veig que estàs al corrent de tot el que he fet al llarg d’aquests anys.
De fet, continuo al peu del canó perquè ara mateix estic enllestint dos textos més que encara no sé on aniran a parar […].
Mentrestant, rep el testimoni del meu agraïment i una abraçada,
Joaquim Carbó