Passen els dies i com que no hem obtingut una resposta positiva de les institucions vàries a qui hem ‘tirat l’ham’ per si volien col·laborar en una edició d’una auca clàssica, feta per un dibuixant i en paper, una vegada més hem de recórrer a ‘l’auca de pobre’. AQUÍ TENIU DONCS AQUESTES TRES AUQUES QUE US PODEU IMPRIMIR I DIVULGAR AL VOSTRE GUST. La cultura al servei del poble.
«¿Per què hem deixat perdre l’auca de redolins?, m’he preguntat mil vegades, amb dolença … I no trobo altra resposta sinó aquesta, per cert ben poc reconfortant: «Senzillament, perquè era nostra, i sols nostra.» Tinc per cert i segur que el dia que de Londres, Berlín o Xicago ens vinguessin auques de redolins calcades de les nostres auques tradicionals, tots els editors de casa s’afanyarien a fer auques, i tothom s’afanyaria a comprar-les. Per què? Per això ‘Perquè vindrien d’allà, perquè allà seria moda fer auques de redolins’. És trist confessar-ho, però es axís.» Apel:les Mestres dixit.
.
