Els alumnes de batxillerat artístic de l’IES Pere Fontdevila de Gironella aquest curs s’han engrescat amb l’obra de Maria Mercè Marçal i, sota la batuta d’Anna Verdaguer i Marina Mujal, n’han elaborat 24 vinyetes de l’auca. Oi que se n’han sortit la mar de bé?
La Diputació de Barcelona ha organitzat una exposició sobre la vida i l’obra de Lola Anglada, en què hem col·laborat en la confecció d’una auca.
Aquí podeu llegir l’opinió d’Apel·les Mestres sobre les auques, un gènere ben nostre que no tothom sap valorar com cal.
Feu-hi un cop d’ull.
Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona > 1924: Vol.: 11 Núm.: 79-80. Abril a setembre de 1923. Mestres
Les auques de redolins
Senyors acadèmics:
Deixeu-me que comenci per confessar ingènuament que no és un treball erudit, digne d’una Acadèmia, lo que us ofereixo, sinó una franca i deslligada conversa, digna, potser, solament, d’un rotllo d’amics. Vaig a parlar, a la bona de Déu i sense preparació de cap mena, d’aquelles modestes, humils i popularíssimes fulles que, amb el nom d’auques de redolins, van fer les delícies de la nostra infantesa i que, de passada i com qui no fa res, tant van contribuir a la nostra cultura.
No sóc, certament, enemic de les innovacions, i, molt al revés, les accepto a mans besades. vinguin d’on vinguin, quan serveixen per millorar axis en lo útil com en lo agradable. Però em dol, i molt fondament, que es perdin perquè sí les coses. bones.
Ens les donem avui dia de molt catalans- tal vegada massa en certes coses- i, no obstant, és dolorós veure com insensiblement i per un esnobisme ridícul que faria riure si a voltes no fes plorar, afanyem a assimilar-nos tot lo que ve de fora casa, bo i dolent, vinga o no vinga a tomb, axis en el vestir com en el parlar, en el menjar i el beure, en el treballar i en eI jugar. I crec que no necessito citar exemples perquè a tots vosaltres se us n’acuden a dotzenes.
¿Per què hem deixat perdre la auca de redolins?, m’he preguntat mil vegades, amb dolença … I no trobo altra resposta sinó aquesta, per cert ben poc reconfortant: «Senzillament, perquè era nostra, i sols nostra.»
Tinc per cert i segur que el dia que de Londres, Berlín o Xicago ens vinguessin auques de redolins calcades de les nostres auques tradicionals, tots els editors de casa s’afanyarien a fer auques, i tothom s’afanyaria a comprar-les. Per què? Per això «Perquè vindrien d’allà, perquè allà seria moda fer auques de redolins.» Es trist confessar-ho, però es axis. I, no obstant, quant i quant devem. a les auques els, fills del segle dinou! En quant a mi, aprofito aquesta ocasió per a proclamar ben alt l’agraïment que sempre he professat i professo en mes velleses a aquelles fulles d’art somer, tan somer com vulgueu, però just l’art que calia per interessar i fer sentir i pensar a la mainada, com la cançó popular i la rondalla són just l’art adequat per interessar i fer sentir i pensar al poble.
[…]
Però voldria que d’ella en nasqués alguna cosa profitosa. I fóra que algú, amb més autoritat. coneixements i forces que jo, aixequés la veu en defensa de la auca de redolins, li cridés : «Alça’t Llàtzer!»; que tornés a la vida la bona, la sana, la simpàtica i amablement instructiva amiga de la meva infantesa, i que, no ho dubto, ho fóra també de i ‘actual i de la vinent mainada.
Seria una obra meritòria, tant més meritòria quant, de passada, donaria una estocada, si no mortal, molt greu, a tanta fulla insulsa, grollera i corruptora com avui dia va a les mans dels que han de ser els ciutadans de demà.
Apel·les Mestres
4 de juny de 1923