Dissabte, 21 d’octubre, una quinzena de comensals de la Colla Pessigolla, al restaurant de l’Ateneu Barcelonès, vam homenatjar el mestre Albert Jané. Entre plat i plat vam anar desgranant les sorpreses que li havíem preparat, entre les quals la presentació de la seva auca i uns acròstics escrits per Josep Fàbrega. Després, disposats a mantenir-nos “fidels per sempre més al servei d’aquest poble,” vàrem assistir a la manifestació convocada per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dos dels nostres líders injustament empresonats.
Dissabte passat, dia 2 de setembre de 2017, vam assistir a l’homenatge que una colla d’amics vam fer a mestre Ruaix. Per si us en voleu fer una idea aquests enllaços us poden servir. Tan sols deixeu-m’hi afegir perquè consti i quedi clar/ que aquesta festa ofestassa,/va acabar, i això ja és massa,/amb un esplèndid dinar.
Clar i català. Editar una auca com cal, en paper i amb dibuixos atractius, no és tan fàcil com sembla. I per més grans efemèrides que hi hagi, sovint després d’haver ofert la lletra d’una auca als agents culturals dels ajuntaments i col·lectius diversos (estalvio noms), l’edició d’una auca no arriba a bon port. Ens en quedem amb les ganes. Tot val calés, i el cert és que el preu hora d’un paleta o un mecànic no el discuteix ningú, però no passa el mateix amb el preu del treball artístic d’un dibuixant. D’aquí plora la criatura. Aleshores com a solució provisional il·lustrem la lletra amb imatges baixades de la xarxa. Més val això que res. Qui fa el que pot no està obligat a més. En són un exemple, entre altres, l’auca de Prudenci Bertrana, Prat de la Riba , Josep M. Planes, Ramon Muntaner, Víctor Balaguer… que de moment, si mai arribem a publicar-les, poden servir com a font d’inspiració del dibuixant.
L’ADAC (Ateneu D’Acció Cultural) de Girona, en l’acte del XXXI è lliurament de Premis a la Normalització Lingüística i Cultural, va homenatjar Teresa Clota i, com a record de l’acte li va ser lliurada una auca, a partir de la qual una dona ferma com ella entra a la nostra galeria de la Paret de les auques. Per molts anys,Teresa!
A finals de 1967, al meu poble natal, vàrem fer els pastorets de Folgueroles o “La lluita eterna”, del mestre Ernest Morató. A partir d’aquí el març de 1968 sota el “paraigua” d’Amics de Verdaguer, els joves del poble ens vam associar amb el nom de Joventut Verdaguer, vam fer un munt d’excursions pel territori i ens vàrem implicar en tots els saraus culturals de la vila, com ara caramelles, teatre, conferències i en la festa de Verdaguer que es ve celebrant des de 1952, en què vam recuperar el ball de Muntanya. Aquesta auca, que és la primera auca que vaig fer, en dona testimoni. Els dibuixos són de Josep Casadevall, en Carolino, corrandista famós, que aleshores s’iniciava en el cant improvisat. I d’això aviat en farà 50 anys! «Tempus fugit, scripta manent.»Caramelles 1971
Sant Jordi, mateu l’aranya i feu que aviat, si us plau, puguem dir al vell drac d’Espanya, amb el vot, “adeu-siau”.
1. Vós, que sou valent i noble
i sou tot un cavaller,
escolteu el prec del poble
que el setembre, si convé,
un cop més farà campanya
muntant un altre sarau. Sant Jordi, mateu l’aranya…
2. L’aranya del centralisme
amb el seu posat garneu
fa mal al catalanisme,
ofega la nostra veu.
Fa tres segles que ens escanya
i que ens vol un poble esclau. Sant Jordi, mateu l’aranya…
3. No ens deixen dir-hi la nostra,
i segons l’Alt Tribunal
per més que haguem tocat sostre
un referèndum no hi val.
Si l’han fet a Gran Bretanya,
per què no a la Pell de Brau? Sant Jordi, mateu l’aranya…
4. Per haver posat les urnes,
unes urnes de cartró,
mitja Espanya treu espurnes
com en temps del dictador.
Si el vot nostre els engavanya
mai no podrem viure en pau. Sant Jordi, mateu l’aranya…
5. Tal com vós feu amb la llança,
contra els més busca-raons
en Puigdemont prou que llança
sàvies argumentacions,
però en Racoi té migranya
i com mai es fa el babau. Sant Jordi, mateu l’aranya…
6. Feu que tos anem a l’una,
pas a pas i amb el cap dret,
i que tinguem la fortuna
que ningú marqui paquet
per més que ens tirin la canya
i ens prometin un cel blau. Sant Jordi, mateu l’aranya…
7. Amb despit i menyspreança
els ministres i el govern
ens neguen tota esperança
com si entréssim a l’Infern.
Som un cas ben bé de plànyer
mentre no es resolgui el frau.
Les cançons d’Esquirols i les auques m’han portat molt lluny i m’han apropat a molta gent, en aquest cas ben tendre. El contacte amb gent que podrien ser no els meus fills sinó els meus néts, em rejoveneix, i és que com deia no recordo qui “la joventut no és una edat sinó l’amor apassionat pel bé i el menyspreu olímpic pel mal”.
