{"id":1381,"date":"2022-08-26T08:01:41","date_gmt":"2022-08-26T08:01:41","guid":{"rendered":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/?p=1381"},"modified":"2022-11-03T14:41:32","modified_gmt":"2022-11-03T14:41:32","slug":"per-c0mprendre-millor-lauca-de-les-degollades","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/?p=1381","title":{"rendered":"PER COMPRENDRE MILLOR L’AUCA DE LES DEGOLLADES"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

El crim de les Degollades de Folgueroles, que mereix ser m\u00e9s conegut, va ser un cas flagrant de viol\u00e8ncia masclista, un dels crims m\u00e9s importants del segle XIX; no en va es van compondre diversos roman\u00e7os sobre el fet i fins i tot la premsa internacional se\u2019n va fer ress\u00f2. A part del Diario de Barcelona que \u00e9s la font principal d\u2019informaci\u00f3, parlen del m\u00faltiple assassinat diversos peri\u00f2dics de l\u2019\u00e8poca, d\u2019Espanya i de Fran\u00e7a, com ara: El Occidente (25 i 28.09.1858), El Faro Nacional (25.12.1858), El Clamor P\u00fablico (27.08.1858), La Discusi\u00f3n (28.08; 02.09 i 31.12.1858), La \u00c9poca (01.01.1859), La Espa\u00f1a (20.03.1859), La Esperanza (01.01 i 04.01.1859), de Madrid; com tamb\u00e9 els seg\u00fcents: Villa de Bilbao (04.09.1858), Diario de C\u00f3rdoba (07.09.1858; 09.12.58), Journal des Pyr\u00e9n\u00e9es-Orientales (04.09; 11.12.1858 i 08.01.1859), de Perpiny\u00e0; Le journal de Toulouse (13.01.1859), Le Messager du Midi (13.01.1859), de Montpeller, i Le Constitutionnel (11.01.1859), Journal des debats pol\u00edtiques et lit\u00e9raires (11.01.1859)i Le Pays (12.01.1859), de Par\u00eds; a m\u00e9s de La Corona (29.8; 30.12.1858) de Barcelona.
No cal dir que va ser la primera vegada en la hist\u00f2ria de la premsa que el nom de Folgueroles va arribar m\u00e9s enll\u00e0 de Catalunya. Afortunadament, i per una causa m\u00e9s digna, un vailet de la mateixa generaci\u00f3 que les Degollades, en Cinto de can Pep de Torrents, uns vint anys despr\u00e9s, l\u2019any 1877, va fer que el nom de Folgueroles tamb\u00e9 traspass\u00e9s fronteres i va posar definitivament el nom de Folgueroles en el mapa mundial, i en catal\u00e0, en publicar \u00abL\u2019Atl\u00e0ntida\u00bb.
Tot va comen\u00e7ar el dia 15 d\u2019agost de 1858, el dia de la Festa Major de Folgueroles, quan Pere Masferrer, treballador del t\u00e8xtil de Roda de Ter, de 28 anys d\u2019edat, va renyir amb la seva xicota Teresa Fussimanya, de 19 anys, filla de Folgueroles. Van trencar les relacions i el tal Masferrer, rancor\u00f3s de mena, no va saber acceptar la carabassa i va tramar una terrible venjan\u00e7a masclista que va dur a terme en companyia de Sebasti\u00e0 Sol\u00e0, tamb\u00e9 de Roda de Ter com ell, la nit i matinada entre el 21 i 22 d\u2019agost, dissabte-diumenge, de 1858.
Poc abans de les 12 de la nit Teresa Fussimanya, que no anava sola, havia sortir de la f\u00e0brica de Malars on treballava, una f\u00e0brica t\u00e8xtil que es troba entre Manlleu i Roda de Ter. L\u2019acompanyaven les dues germanes, Mari\u00e0ngels (de 22 anys) i Maria Disorgas (de 14) amb qui, com de costum, havien acordat de trobar-se amb altres tres noies de Folgueroles, a la Creu de Codines, un raval de Roda de Ter, per emprendre juntes fins a casa el cam\u00ed d\u2019uns cinc quil\u00f2metres. Aquestes altres \u201cfabricantes\u201d eren Josefa Pous, Maria Serra (la mare del meu avi) i Josefa Sala, les m\u00e9s petites, de 12,13 i 14 anys respectivament, treballaven a la f\u00e0brica Vella de Can Ricart, no lluny del Serrat. Reunides totes sis, al punt acordat, en plena nit emprengueren el cam\u00ed habitual cap a Folgueroles que vorejava Can Fontanelles i quan ja gaireb\u00e9 eren a les envistes del poble, a la roureda del Serrat del Ban\u00fas, Pere Masferrer i un seu company col\u00b7laborador, Sebasti\u00e0 Sol\u00e0, les van assaltar. Els van robar la setmana, les van fer recular i, passant pel cam\u00ed que anava a l\u2019ermita rom\u00e0nica de Sant Jaume (dinamitada l\u2019any 1936), se les endugueren al Sot del C\u00f3s on les degollaren i, un cop com\u00e8s el delicte cruel, conven\u00e7uts que totes sis eren mortes (el meu avi Cinto ens explicava que a la seva mare, ferida dessagnant-se, per\u00f2 encara conscient, li van posar un llum\u00ed al nas per veure si respirava), els assassins se\u2019n tornaren cadasc\u00fa a casa seva.
L\u2019endem\u00e0 Pere Masferrer i Sebasti\u00e0 Sol\u00e0, per simular normalitat van passar el mati del diumenge a Vic. Es van deixar veure per la pla\u00e7a Major. Van beure en una taverna i en tornar a al migdia, a Roda, s\u2019assabentaren que no totes les noies havien mort. Aquella mateixa tarda, a correcuita, van tramar la fugida de la Just\u00edcia. Van anar a Torell\u00f3 on contractaren un tal Pau Noguera, un contrabandista, perqu\u00e8 els fes de guia per poder passar a Fran\u00e7a, i la matinada del dilluns 23 van arribar a Santa Pau de la Garrotxa, on Noguera els va deixar despr\u00e9s d\u2019haver-los recomanat que passessin per Beget i abans d\u2019arribar a Rocabruna enfilessin el cam\u00ed pel coll de Malrem. Aix\u00ed ho feren.
La policia, per\u00f2, que havia recollit informaci\u00f3 i identificat els culpables, ja havia comen\u00e7at la recerca dels fugitius per part dels mossos d\u2019Esquadra de Sant Pere de Torell\u00f3.
El dia 25 d\u2019agost Masferrer i Sol\u00e0 van arribar a la Menera cansats i amb ganes de reposar. Pensant-se que estaven salvats, van entrar a l\u2019hostal del poble, hi van sopar i van conversar una estona amb uns ve\u00efns de Llanars. Poc s\u2019esperaven que serien capturats tan f\u00e0cilment, ja que Pau Puig, un guardabosc que duia una carta del caporal dels Mossos d\u2019Esquadra de Torell\u00f3 havia arribat abans que ells a la Menera i havia fet saber els fets al batlle de la vila. La detenci\u00f3 segons relata un dels roman\u00e7os de l\u2019\u00e8poca va anar aix\u00ed.
\u00ab\u2026 Llegaron a La Manera\/ i all\u00ed tomaron descanso,\/ \u00a1 figur\u00e1ndose, insensatos!\/ que ya se hallaban a salvo\/ Se marcharon al mes\u00f3n\/ i all\u00ed pidieron algo\/ de comer y de beber\/ porque se hallaban cansados.\/ Y mientras comiendo estaban\/ iban all\u00ed relatando\/ a uno del pueblo de Llan\u00e1s\/ su crimen horrendo y b\u00e1rbaro.\/ Y con el mayor cinismo\/ aquel hombre cruel y b\u00e1rbaro [Masferrer]\/ con todos sus accidentes\/ su crimen va relatando.\/ Diciendo que era \u00e9l\/ quien hab\u00eda asesinado\/ por celos a su querida \/ y a quienes llevaba al lado.\/ Y si como eran seis\/ si veinte hubiera encontrado\/ a todas la muerte diera\/ con el mismo desenfado,\/ que s\u00f3lo un pesar tenia\/ que era no haber logrado\/ asesinar su rival [el nou amant de Teresa Fussimanya]\/ como lo hab\u00eda pensado.\/ As\u00ed estaban comiendo\/ explicando esos relatos,\/ sin temer a la justicia \/ porque se cre\u00edan salvos.\/ Cuando se present\u00f3 el Mer \/ de su gente acompa\u00f1ado\/ y al momento quienes eran\/ a los dos ha preguntado.\/ Responden los dos al punto\/ que son quintos que fugados\/ de su pueblo van a Francia\/ pues no quieren ser soldados. \/ Mas el Jefe les responde\/ que lo que dicen es falso\/ que ellos son dos asesinos\/ que un crimen han consumado. \/ Y al punto mand\u00f3 llamar\/ de Torell\u00f3 el digno cabo\/ de la escuadra que est\u00e1 all\u00ed\/ y a los dos ha presentado.\/ Junto con el guardabosques\/ que el parte hab\u00eda llevado\/ y delante de estos dos\/ su crimen han confesado.\/ Al punto los ponen presos\/ y a la c\u00e1rcel son llevados\/ del pueblo de la Manera\/ aquellos hombres malvados.\u00bb
Curiosament, en cap text no he trobat escrit el que sabem els de Folgueroles per tradici\u00f3 familiar: que l\u2019hostalera es va adonar que els assassins duien les espardenyes tacades de sang, cosa que els va delatar. Tan sols \u2013tot i que les espardenyes no s\u2019hi esmenten\u2013 en certa manera aquesta an\u00e8cdota s\u2019aproxima a les ratlles seg\u00fcents que trobem en la \u00abVista de la causa de los asesinos de Folguerolas\u00bb del Diario de Barcelona, 24.12.1858: \u00ab\u2026se ve\u00edan, colocadas sobre una mesa las prendas de ropa que vest\u00eda Sol\u00e1 en el acto de la perpetraci\u00f3n del crimen y que fueron lavadas con el af\u00e1n de borrar las manchas de sangre impresas en las mismas.\u00bb
Com tampoc no he trobat escrit enlloc que en arribar a la Menera, aix\u00ed que els dos fugitius van entrar a l\u2019hostal la mestressa els va preguntar si sabien res de l\u2019assassinat de qu\u00e8 tothom parlava i en Sebasti\u00e0 Sol\u00e0, de nervi\u00f3s que estava, va tombar el got de vi que es prenia, cosa que fer sospitar a l\u2019hostalera.
La resta de la hist\u00f2ria que hem vist seguint el roman\u00e7o s\u00ed que \u00e9s coneguda. El batlle que estava al cas es va presentar a l\u2019hostal i els van identificar. Masferrer i Sol\u00e0, primer es van resistir fent-se passar per quintos que fugien d\u2019Espanya per no haver de fer el soldat, per\u00f2 van acabar claudicant i \u00abEn seguida fueron conducidos \u2013diu el Diario de Barcelona- a la casa que sirve de c\u00e1rcel en dicho pueblo, desde donde mandaron llamar al cura del mismo con quien ambos trataron, y despu\u00e9s se reconciliaron con Dios\u00bb.
L\u2019endem\u00e0 el dia 26 d\u2019agost van ser traslladats a Ceret, segons llegim al Journal des Pyr\u00e9n\u00e9es-Orientales (04.09.1858): \u00abDeux individus venant d’Espagne sans passeports, ont \u00e9t\u00e9 arr\u00eat\u00e9s \u00e0 la fronti\u00e8re de France il y a peu de jours et conduits \u00e0 la maison d’arr\u00eat de Ceret. Il parait qu’ils ont avou\u00e9s \u00eatre les auteurs du drame horrible dont nous publions plus haut les sanglants d\u00e9tails. Ces grands coupables doivent \u00eatre conduits, aujourd’hui, \u00e0 la prison de Perpignan.\u00bb
Finalment el dia 30 de novembre, l\u2019Estat franc\u00e8s va decretar l\u2019extradici\u00f3 dels dos encausats que demanava el govern espanyol i el dia 3 de desembre, Masferrer i Sol\u00e0 van sortir de Perpiny\u00e0 custodiats pels gendarmes que els van fer anar caminant fins a la Jonquera, on van arribar a la tarda del dia 4 de desembre per ser lliurats a la Just\u00edcia espanyola. D\u2019aqu\u00ed, amb tartana, els van dur fins a Figueres on en arribar la gent del poble els va increpar mentre els duien a la pres\u00f3 per fer-hi nit. L\u2019endem\u00e0, passant per Girona van emprendre el cam\u00ed cap a Barcelona on van arribar el dia 7, a les 4 de la tarda, amb el ferrocarril procedent de Matar\u00f3.
El 13 de desembre, a la pres\u00f3, els dos assassins es van trobar cara a cara amb les tres noies supervivents: Josefa Pous, Maria Serra i Maria Disorgas. Aquesta, la m\u00e9s mal ferida, va ser qui qued\u00e0 m\u00e9s afectada. En l\u2019acarament van ser identificats els dos acusats i, com a testimoni dels fets, tamb\u00e9 Joan Sala, el pastor del C\u00f3s, a qui la petita Josepa Pous primer havia demanat ajuda la nit de l\u2019assassinat.
El dia 23 de desembre, es va dictar sent\u00e8ncia. Pere Masferrer i Sebasti\u00e0 Sol\u00e0 van ser declarats culpables i condemnats a la pena de mort, \u00abin situ\u00bb (al lloc del crim), al garrot vil, i Pau Noguera, com a col\u00b7laborador, va ser condemnat a tres anys de presidi.
El dia 26 de desembre, diumenge. Els dos reus van arribar a Vic a dos quarts de sis de la tarda on una muni\u00f3 de gent impacient ja els esperava i l\u2019endem\u00e0, de bon mat\u00ed, els van portar a Roda de Ter.
El dia 28 de desembre van entrar en capella, a Roda mateix, i el dia 29, van ser executats, a les onze del mat\u00ed, a les Roques del C\u00f3s, davant de m\u00e9s de deu mil persones \u2013diuen les cr\u00f2niques- Poques hores despr\u00e9s, a les dues del migdia, els cad\u00e0vers van ser enterrats al cementiri parroquial de Tav\u00e8rnoles.
Val a dir que les tres noies supervivents van presenciar l\u2019escena de l\u2019execuci\u00f3 des de la primera fila i que el fiscal militar, el comandant graduat, Luciano S\u00e1nchez, guardonat amb la medalla de San Fernando, capit\u00e0 del regiment d\u2019infanteria de Sevilla, n. 33, etc., que duia el cas, les va convidar a dinar amb les autoritats. Aqu\u00ed teniu, per acabar, la cr\u00f2nica dels fets tal com la relata el \u00abDiario de Barcelona\u00bb del dia 30.12.1858, l\u2019endem\u00e0 dels fets.
\u00abVICH, 29 de diciembre .Los desventurados Pedro Masferrer y Sebasti\u00e1n Sol\u00e1 han purgado en este mundo su inaudito atentado. La vindicta p\u00fablica est\u00e1 ya satisfecha, y las tres j\u00f3venes que pudieron curar de las muchas heridas que de ellos recibieron, han visto (pues se hallaban dentro del cuadro) como la sociedad ha castigado las ofensas que estas y sus desventuradas compa\u00f1eras recibieran en una noche tenebrosa.
Ayer a las once de la ma\u00f1ana se les notific\u00f3 la sentencia; uno de ellos exclam\u00f3: \u00abya nos pueden matar en seguida.\u00bb Como luego se presentasen algunos capellanes, dijeron que vinieren m\u00e1s tarde que para todo habr\u00eda tiempo, que por ahora no estaban para cosas serias. Pidieron ver a sus amigos. Sebasti\u00e1n Sol\u00e1 [sic; el butllet\u00ed diu Masferrer] pidi\u00f3 con mucha insistencia ver a una hermana suya, diciendo que si no se le daba este gusto no se confesar\u00eda. Hici\u00e9ronle algunas reflexiones y confes\u00f3 que no ten\u00eda raz\u00f3n; entonces pidieron una baraja y compa\u00f1eros para \u00abhacer una malilla [manilla] bien repicada\u00bb, tampoco se accedi\u00f3 a esta demanda, m\u00e1s tarde cenaron op\u00edparamente y con apetito. Los curas insistieron, y a las diez de la noche se entregaron en sus manos y confesaron. Pasadas las doce empez\u00f3 a decaer su \u00e1nimo, llegando a tal extremo que el m\u00e1s jactancioso de los dos, Pedro Masferrer, ha salido para el pat\u00edbulo muy deca\u00eddo, y casi sin fuerzas. Su compa\u00f1ero ha sufrido el castigo con m\u00e1s resignaci\u00f3n y m\u00e1s presencia de esp\u00edritu. A cuantos conocidos ha visto desde la c\u00e1rcel al pat\u00edbulo los ha saludado, nombr\u00e1ndoles por sus nombres. En el pat\u00edbulo tambi\u00e9n ha pedido perd\u00f3n y se ha despedido hasta la Gloria, donde ha dicho que se dirig\u00eda, y se ha sentado hasta con donaire en la banqueta fatal, muriendo primeramente que Pedro Masferrer, quien ha pedido que el p\u00fablico rezase tres Ave-Mar\u00edas. Eran las once y cuarto.
Ejecutada la sentencia, el Rdo. Mariano Aguilar, sacerdote del oratorio de San Felipe Neri, se ha dirigido a la multitud con un fervoroso y entusiasta discurso, inculcando a los padres la obligaci\u00f3n de dar a sus hijos una educaci\u00f3n religiosa, y los perjuicios que en s\u00ed lleva la incredulidad. L\u00e1stima que tan edificante y adecuado discurso no haya podido ser o\u00eddo de todo el concurso, por ser este muy numeroso.
De los pueblos circunvecinos hab\u00eda acudido un n\u00famero considerable de personas, lo que no extra\u00f1amos, atendida la celebridad de la causa, y el haber venido personas hasta de Ripoll, Sallent y otros pueblos as\u00ed lejanos. Hasta cerca de las once la niebla oscurec\u00eda la atm\u00f3sfera, mas en aquella hora el sol ha podido dominarla, pudiendo as\u00ed todos los circunstantes presenciar una escena no menos triste quc provechosa.
Han acompa\u00f1ado los reos desde la c\u00e1rcel hasta el lugar del suplicio algunos congregantes precediendo a un devoto Crucifijo que, se llevaron de esta ciudad [Vic].
Formaban el cuadro un escuadr\u00f3n de caballer\u00eda, dos compa\u00f1\u00edas de tropa, guardia civil y mozos de la Escuadra.
Algunas parejas de Guardias civiles, convenientemente colocadas, guardaban los sembrados del pisoteo de la multuosa concurrencia.
Las tres ni\u00f1as heridas han comido despu\u00e9s en compa\u00f1\u00eda del se\u00f1or fiscal don Luciano S\u00e1nchez, quien las ha obsequiado mucho.
A las dos de la tarde han sido sacados del pat\u00edbulo los dos cad\u00e1veres y encerrados en dos cajas de madera costeadas por el Ayuntamiento de Tav\u00e9rnolas, y conducidos al cementerio de este pueblo.\u00bb
Deixem-ho aqu\u00ed.

Joan Vilamala, agost de 2022
www.auques.cat
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El crim de les Degollades de Folgueroles, que mereix ser m\u00e9s conegut, va ser un cas flagrant de viol\u00e8ncia masclista, un dels crims m\u00e9s importants del segle XIX; no en va es van compondre diversos roman\u00e7os sobre el fet i fins i tot la premsa internacional se\u2019n va fer ress\u00f2. A part del Diario de … Continua la lectura de PER COMPRENDRE MILLOR L’AUCA DE LES DEGOLLADES<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3],"tags":[],"class_list":["post-1381","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-noticies"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1381","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1381"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1381\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1440,"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1381\/revisions\/1440"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1381"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1381"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/auques.cat\/bloc\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1381"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}