Auca de la Història de Manresa

Dictada per als infants, nois i noies manresans

1. Perquè volem fer memòria
de Manresa, gran ciutat,
de la seva llarga història,
l'auca n'hem engiponat.

2. ¿Saps que al bosc de les Mercetes
s'han trobat rastres humans:
tombes, destrals i segetes
dels primitius “manresans”?

3. Els ibers, dalt d'un turó,
a sobre el Puigcardener,
amb muralla i portaló,
un poblat hi varen fer.

4. Que varen refer el romans
i més tard els visigots,
i encara dels musulmans
va resistir els seus assots.

5. Vam renovar la muralla
fins Puigmercadal enllà
i amb les pells, «neteja i talla»,
ens guanyàvem l'entrepà.

6. Al portal de Sobrerroca,
en època medieval,
per fer venda molta o poca
es cobrava el dret real.

7. Amb la Sèquia, la riquesa
va anar augmentant més i més,
i es féu la Seu de Manresa,
tot un signe de progrés.

8. Sant Ignasi de Loiola
a la Cova va venir,
sense un ral ni carmanyola,
i hi va refer el seu camí.

9. Amb l'Avalot de les Faves,
vàrem fer més que evident
que amb el delme i altres traves
molts vivíem malament.

10. El segle XVII la vila
convertida en gran ciutat
ja feia més bona fila
amb la Plaça i el Jutjat.

11. Tot i que el XVIII, Manresa
va ser cremada un cop més,
va ser un segle de represa
amb la vinya i els telers.

12. En la guerra del Francès
vam quedar com uns senyors
quan el sometent en pes,
al Bruc vencé els invasors.

13. Amb la industrialització,
al costat del Cardener,
no hi havia un sol racó
on no hi hagués un teler.

14. S'enderrocà la muralla
per eixamplar la ciutat
i vam fer una revifalla
que mai més no s'ha aturat.

15. Es van fer les clavegueres,
es posà l'aigua corrent,
i amb gas, noves llumeneres,
que il·luminaven la gent.

16. Aquí van fer-se les Bases
del que sempre hem demanat:
no ser tractats com uns ases,
per la nostra dignitat.

17. Per no voler anar a la guerra
que es feia contra el Marroc,
més d'un altar va anar a terra
i va ser engolit pel foc.

18. La República, a Manresa,
la llibertat ens va dur,
que aviat va ser malmesa.
Ningú no estava segur.

19. En Franco, amb la dictadura,
quaranta anys ens va imposar
de repressió i de mà dura,
i d'oblit del català.

20. Van venir d'arreu d'Espanya
gent modesta, immigrant,
que amb el temps i amb una canya
s'acabaren situant.

21. Vam forçar la democràcia,
en morir-se el Dictador.
Viure així sí que té gràcia.
Pots votar, fins i tot, no.

22. Aquests últims anys Manresa
ha vist arribar més gent,
que acollim amb la mà estesa,
i amb ella història anem fent.

23. La història, que és la petjada
del nostre com ve i com va,
que trobaràs explicada
en més d'un llibre, està clar.

24. Que si la sabem ben nostra,
i això ja depèn de tu,
aconseguirem fer sostre
aquest segle XXI.

Text: Joan Vilamala · Il·lustracions: Dani Hernàndez Massegú · Edició: Llibres PARCIR i ZENOBITA Edicions La meva primera història de Manresa F.Comas i D. Hernàndez, 2006