Auca Diapositivies Text PDF text

Auca de Jaume Arnella (1943)

Cantautor i romancer, autèntic pal de paller

1. Diuen que en néixer l’Arnella
ja palpava la mamella.
2. I que afinava la veu
amb sa mare anant a peu.
3. És en Jaume, ves per on!,
d’onze germans, el segon.
4. De petit, com que estudia
ingressa a la Conreria.
5. I després, al Seminari
on li fan resar el rosari.
6. Fill del Vaticà II
com que vol canviar el món,
7. forma un equip com si res,
l’Equip Telstar-33.
8. Amb Joan Soler Amigó,
bon lletrista i companyó,
9. fa cançons de compromís,
que tenen el seu encís.
10. I algunes per divertir
com és “Les rondes del vi”.
11. L’editora Als 4vents
també és fruit dels seus invents.
12. És llavors que en Jaume Arnella,
al Parc de la Ciutadella,
13. amb els germans Boix, Batiste,
i tota una llarga llista
14. amb el Grup de Folk fent gresca
en munten una de fresca.
15. Grava dos discs genials
cantant Negro Espirituals.
16. I amb els Sapastres uns anys
comparteix els seus afanys.
17. Com també amb dos Esquirols
canta i riu a cor què vols,
18. en un disc que ens enlluerna:
“Cançons de vi i de taverna”
19. Amb “Potser ja és ara l’hora”
el de més endins treu fora.
20. La Cobla del cotó Fluix
després munta amb un cert gruix.
21. Embrió de la Galana,
l’orquestrina catalana
22. que fent ball, i en català,
es fan un tip d’actuar
23. pel país els anys vuitanta,
amb un so que a tots encanta.
24. De romanços carregat,
com un joglar desbocat,
25. s’aventura en solitari,
i enfilat dalt l’escenari
26. explica històries d’abans
que enamoren xics i grans.
27. Del Tradicionàrius és,
l’Arnella un dels pioners.
28. Per això el noranta-ú
rep content, molt oportú,
29. tot un Premi Nacional
de Cançó Tradicional.
30. A l’Artesà fent barrila
un projecte més enfila.
31. Amb la gent que l’acompanya
fan l’Orquestra de la Canya.
32. I més tard fent-se l’ofès
compon “O celtes o res”.
33. I l’”Eròtica monàstica”,
que és una Summa fantàstica,
34. on com tot un goliard
ens fa mostra del seu art.
35. Com que és un xic tastaolletes
ha musicat grans poetes
36. com Espriu, Salvador Oliva,
Maragall, Sagarra i Riba.
37. I no cal dir Verdaguer
que compta amb tot un cedé.
38. Per la ràdio l’hem sentit
uns anys amb en Margarit.
39. Primer al Pont de les formigues
cantant les mil i una intrigues.
40. i després, de picapedra,
posant “La primera pedra”.
41. D’en Xesco el record millor,
mostra a “Què fas polissó?”
42. I fins canta, com hi ha món,
versos de François Villon.
43. En els seus cedés darrers
ha musicat Estellés
44. i versos de Josep Gual,
un poeta que s’ho val.
45. I com que passen els anys,
li diem els seus companys:
46. “Amb el teu posat trapella
i sorneguer, Jaume Arnella,
47. has escampat més cançons,
que no plats de macarrons.
48. Ets un vailet ben trempat”.
I aquesta auca s’ha acabat.
Text: Joan Vilamala · Edició: Gentiterra,  2016/2024